martes, 20 de julio de 2010

Wily 3.0 Idees Abstractes

Perque solen ficar 1.0, 2.0 o 3.0, que fiquen 1 i despues 1.1. Tota la vida ens han dit en l'escola que eixos ceros són tonteria, com lo de 000000000123'3000000, lo mateix!

- Entrada per a ficar un poc de tot, ahí arreu per a escriure yaban tu!
Primer de tot, una cançoneta del grup que va causar la gran sorpresa del Feslloch.

In*digna



I fique el MySpace per si algú vol seguir escoltant cançons d'ells, el cantant és una bala, el Jack Sparrow de Collbató.


Vaig a xarrar sobre: LA CRISIS!

o0o0 esa incierta palabra de la cual nadie nunca en la vida ha escuchado, ¡esa!

Sabeu de qui és culpa la crisis? De José Luís Rodríguez Zapatero!
Igual que la crisis del '29 va ser culpa de Miguel Primo de Rivera (Anda!, però eixe no diuen que és dels bons?, no entenc res). Ademés la crisi del petroli del '73 va ser culpa de... de... Francisco Franco? (Joder, ara sí que no entenc res... però no se supose que ens va alliberar del mal, el caos i la destrucció; com pot ser que una persona tan noble i honrada com el Generalísimo provocare una crisis tan greu?)

La població española és caracteritza per tenir una memòria de peix, o lo que és pitjor: memòria selectiva! Que escull recordar-se d'aquelles coses que volen, per després dir-ho i contar-ho també a la seua forma.

Però això res té a veure amb la crisi. Sabeu qui te part de culpa de la crisis? NOSALTRES, els consumidors del sistema. Perque si sabeu algo sobre macroeconomia, el sistema capitalista és un sistema econòmic que sempre acava amb una crisis; y quan més alt eres, més forta és la caiguda. És un sistema cíclic, es evident que tard o promte tenie que arribar, i tota aquesta bonança que vam viure anys enrere, on la gent se hipotecave de per vida per pagar un pis de 100 milions de euros, era el presagi més clar de que el sistema estave a punt de rebentar. Ara que? Tornar a esperar que es recupere el sistema per tornar a cometre els mateixos errros?

Nosaltres, com a consumidors del sistema, som els culpables de aquesta crisis. Seguint els ideals que ens inculquen les multinacionals. Com diu Tyler Durden, perque una marca de calzoncillos ens te que dictar el prototip de bellessa?




Nosaltres som els que hem comprat pisos per 100 milions pensant que d'ací 50 anys el tindriem pagat... nosaltres som els que hem vist com el preu de la vida muntave sense parar i ho acceptavem, perque ere símbol de "progrés"... nosaltres som els primers que anem a menjar al McDonalds encara que sabem que el menjar és una basura i el preu és elevat, però surt constanment en la televisió (té que ser bo...).

Què passe en eixos xavals de 14, 15 anys que només han viscut conscientment temps de bonança? Xavals que ara ixen al carrer amb els seus cansolcillos CK, el seu polet Dolce Gabbana o Amporio Armani, les seues ulleres Rayban Aviador, els seus pantalons cutres del Springfield, les sabatilles Vans (en altres époques, les puma Px-345) o en els seu defecte les asqueroses sabatilles Nike, que porte tot el món! No vos doneu conte que han segut dissenyades per xiquets taiwnesos de 3 anys? Bueno pues estos elements van per el món pensant que sel poden menjar i que tot anirá de p... mare, són els xiquets mimats i consentits, que el sistema a creat!

Açò ha segut una plasmació d' idees abstractes que rondaven pel meu cap, desde esta vesprada després de una conversació relacionada amb aquest tema. Per ara res més que aportar!

1 comentario: