En la naturalesa, tot s'agrupe. Tot. Per exemple, el nostre cos només pot asimilar els productes químics òpticament actius que estiguen orientats cap a l'esquerra (L) o les mol·lécules, que s'ajunten segons la polaritat de les interaccions electromagnètiques, etc. Però tot es va estructurant d'una manera o un altra. D'aquesta manera pense que les funcions cerebrals bàsiques que donen ordres primitives a les cèl·lules (inici de la vida, estic parlan de funcions bàsiques de determinen vida) tenen que vindre d'una agrupació. El cervell és una massa que conté a saco electrons i partícules subatòmiques, i, desde l'aparició de la mecànica quàntica, sabem que les partícules subatòmiques no segueixen un patró fixe: es basen en la probabilitat i la aleatorietat. Aleshores aquest núvol electrònic, perquè cony no té que poder arupar-se com passe en tota la naturalesa formant estructures complexes a nivell quàntic?! La cosa és que eixe núvol d'atoms, d'electrons, en totes les probabilitats, posibilitats i interaccions en el mateix espai de temps i lloc, poden EN CONJUNT crear una forma bàsica de vida (una simple ordre a nivell cel·lular) i després anar evolucionant a coses més hardcore.
A partir d'esta hipòtesis podem plantejar-nos si un ordenador podrie tindre vida propia, perquè nosaltres som un ordinador: tot son paquets d'informació. Entonces, partint de l'explicació quàntica d'abans, i tenint en comte que s'està construint un ordinador quàntic (un ordenador que pot tindre alhora un 1 o un 0 o una combinació d'estos, és a dir, pot pensar dos o més coses al mateix temps), podrie aquest, entre millons i millons de posibilitats aleatòries i probabilitats quàntiques crear un conjunt d'opcions que li convingueren? Sí. Naixerie la vida.
Conclusió: la vida naix d'infinitat de paquets d'informació en una orgia quàntica aleatòria que s'agrupen per obtindre "millores".
Skynet FTW
