El castell de la vida (I)

Si! Exacte! Foto del club de la lucha! S'ho mereixen no?

-"Tal vez la autodestrucción sea la respuesta".
-"Las abejas obreras libran;
hasta los zánganos saben volar,
la reina es la esclava".
-"La gente te escucha en vez de estar pendiente de su turno para hablar".
-"El desastre es una parte natural de mi evolución hacia la tragedia y la disolución".
-"El redentor que destruya mis propiedades está luchando por salvar mi espíritu. El maestro que logre apartar las posesiones de mi camino me liberará".
-"Generaciones y generaciones han desempeñado trabajos que odiaban para poder comprar cosas que en realidad no necesitan".
-"Un instante es lo máximo que se puede esperar de la perfección".

Película de culte, per a tot aquell que cerca la resposta, la veritat. Per aquell que no es comforma en veure el món conforme ens dicataminen les normes. Hi ha que obrir els ulls, analitzar, ser conscients.

La premsa, la radio, la televisió, les pelicules, tot ens manipula! Conspiracions per tot arreu.

Perque el roig és roig? Qui diu que té que ser així?
I el verd, verd?
Cadascú de nosaltres podria veure un color de diferent forma, per exemple tu vories el verd de color verd i una altra persona vorie el verd de roig, però al haber-li dit sempre que aixó es verd, li diu verd al que nosaltre podriem veure com roig. Visions diferents del món, a lo millor algú podria veure el món de color fosforito, peró per a ell aixó és lo normal, aixó ens podria aclarar, perque a cadascú ens agrada i ens desagrada un color diferent, no? I a la vegada aquest color que ens agrada, seria el mateix que voriem tots, pero que cadascú el denominarie i el vorie d'una forma diferent, perque així li ho han dit que ho faigue. Pensau!

No ens deixem sotmetre a les lleis establertes, per què creeu que lo establert és lo millor?
El món és una gran multinacional, i nosaltres (la gent del carrer) els seus empleats. Què volen els patrons? Sotmetre els treballadors.

Només hi ha una cosa més gran que l'amor a la llibertat, l'odi cap a qui te la pren.

Si ens parem a pensar, podriem veure com som el centre del univers tot ens passa a nosaltres, sempre som nosaltres els que ens fem mal, sempre som nosaltres els que estem deprimits, només som nosaltres, som lo pitjor, lo millor, lo perfecte, lo imperfecte: sempre JO; però... realment només som un punt material amb massa despreciable, en aquest extens món, ple de injusticies, que ens abarca i ens borra del mapa. No som ningú! creus que algú sap el teu nom en Sunnyvale ? O que algú sap de la teva existencia en Aix-en-Provence? O encara pitjor; creus que algú sap de que tú respires, en un poble com Xodos? Segurament no! I saps per que? perque som la escoria del món! Només hi ha una forma de canviar aixó, i és creixer, coneixer, buscar, descobrir, empresonar la ignorancia i emprendre una nova vida amb el valor que ens dona ser conscients fermament de que hem encontrat la veritat sense ajuda de ningú!

"Tal vez porque el odio de Dios sea preferible a su indiferencia". (Tyler Durden)