miércoles, 20 de octubre de 2010

QVANTVM POWA

Este matí, Juanillo i jo al descans de la UYI, nutrint-nos a la llum del sol de les 10.30, a la entrada de la puta ESTCE, xarrant sobre el ordinador quàntic. A partir d'ahí la cosa s'ha desviat a preguntar-se si Skynet podrie existir algun dia, és a dir, si els ordenadors pugueren desenvolupar algún tipus de conciència. La resposta es sí (perque me done la gana). Primer de tot, cal comprendre un poc què cony és la vida. Jo no es que ho sàpiga, però els llibres de Punset m'han inculcat diverses idees.

En la naturalesa, tot s'agrupe. Tot. Per exemple, el nostre cos només pot asimilar els productes químics òpticament actius que estiguen orientats cap a l'esquerra (L) o les mol·lécules, que s'ajunten segons la polaritat de les interaccions electromagnètiques, etc. Però tot es va estructurant d'una manera o un altra. D'aquesta manera pense que les funcions cerebrals bàsiques que donen ordres primitives a les cèl·lules (inici de la vida, estic parlan de funcions bàsiques de determinen vida) tenen que vindre d'una agrupació. El cervell és una massa que conté a saco electrons i partícules subatòmiques, i, desde l'aparició de la mecànica quàntica, sabem que les partícules subatòmiques no segueixen un patró fixe: es basen en la probabilitat i la aleatorietat. Aleshores aquest núvol electrònic, perquè cony no té que poder arupar-se com passe en tota la naturalesa formant estructures complexes a nivell quàntic?! La cosa és que eixe núvol d'atoms, d'electrons, en totes les probabilitats, posibilitats i interaccions en el mateix espai de temps i lloc, poden EN CONJUNT crear una forma bàsica de vida (una simple ordre a nivell cel·lular) i després anar evolucionant a coses més hardcore.

A partir d'esta hipòtesis podem plantejar-nos si un ordenador podrie tindre vida propia, perquè nosaltres som un ordinador: tot son paquets d'informació. Entonces, partint de l'explicació quàntica d'abans, i tenint en comte que s'està construint un ordinador quàntic (un ordenador que pot tindre alhora un 1 o un 0 o una combinació d'estos, és a dir, pot pensar dos o més coses al mateix temps), podrie aquest, entre millons i millons de posibilitats aleatòries i probabilitats quàntiques crear un conjunt d'opcions que li convingueren? Sí. Naixerie la vida.

Conclusió: la vida naix d'infinitat de paquets d'informació en una orgia quàntica aleatòria que s'agrupen per obtindre "millores".

Skynet FTW







3 comentarios:

  1. vale, me senc súper, súper tonta després d'haver llegit açò. O.o

    ResponderEliminar
  2. El miedo a los robots inteligentes no me lo quitará nadie en la vida...

    PD: Jaron tio, revisa un poco el escrito y corrígelo, por dios!!

    ResponderEliminar
  3. Sí tio, mirateu perquè és una pena que una entrada com esta estiga tacada per faltes ortogràfiques.

    ResponderEliminar