Relatos del submundo capítul 1

Primer de tot tinc que explicar com ha surgit esta idea. Estava jo als ordenadors frustrat per el meu examen de física i m'he trobat a Hugo, frustrat per el seu examen de història del antic règim. Així que sen hem anat a la cantina d'humanes a evadir-nos del mon acadèmic. Espontàneament, ha eixit el tema de inventarse com a serie la vida d'un mític conegut alcorí en la la europa proletaria més dura que hem pogut imaginar. També ha eixit el tema de la deitat de Noé i Aitor, aixina que ens hem ficat a narrar la següent història.

Pròleg: L'elegit.

El món tal com el coneixem ha sigut destruit. El canvi climàtic ha arrivat més ràpid del que es pensava i amb més força, desencadenant terratrèmols, tormentes, glaciacions reptentines, tsunamis, fugues radioactives a les centrals nuclears, grans explosions en refineries, i molta destrucció. La força de la natura ha aniquilat, de moment, al 80% de la població, i va en augment, degut a les guerrilles que envolten el món, liderades, al menys en Europa, per rumanos proletaris que, aprofitant el caos, volen tornar a alçar la URSS. També cal destacar els saquejos i la violència que hi ha per tot arreu per a poder aconseguir materies primes i poder sobreviure un poc més de temps.

En Galicia el paisatje és dessolador, però pareix que es salve un poc per la gran quantitat de boscos (plens de radiació i amb extranyes criatures) que li donen un toc més amable. En la Costa da Morte, dalt d'un penyasegat, s'escolta una melodia infinita, quasi com si fora tocada per déus. Una melodia que dona vitalitat a un món desolat. En la roca, bufant una gaita poderosa, s'encontra el nou salvador de la humanitat. El seu nom és Noé.

Continuarà...