Os hago una breve sinopsis de la obra. Galileo, un científico de Padua que cree ciegamente en la razón y en la inteligencia humana, reparte su tiempo en instruir a jóvenes estudiantes e investigar. Él odia enseñar, lo considera una pérdida de tiempo; necesaria, eso sí, para poder llevar a cabo sus investigaciones gracias al dinero que le aporta. Mediante el uso del telescopio descubre avances importantísimos en el campo de la astrología y revive la creencia de un universo heliocéntrico, ya propuesta anteriormente por Copérnico, que acabaría quemado en la hoguera.
De lo que he leído, destaco este fragmento, en que su amigo Sagredo le advierte de ir a Florencia a mostrar sus avances científicos, contrarios a la astrología eclesiástica. Me ha gustado porque es un texto que puede estar de moda en la actualidad si lo extrapolamos al tema de Wikileaks, el señor Assange y toda la pesca. Allá va:
Galilei, et veig entrar en un camí que em fa por. És una nit de malastre, aquella en què l'home veu la veritat. I una hora d'encegament, quan creu en la capacitat de raonar del gènere humà. De qui es diu que camina amb ulls de vident? Del qui camina a la seva destrucció. Com vols que els poderosos deixin circular lliurement el qui coneix la veritat, mal que siga basada en els astres llunyans? Et penses que el Papa sent la seva veritat quan dius que ell s'equivoca, i no s'adona que s'equivoca? Et creus que escriurà, simplement, en el seu diari: "Deu de gener de 1610 - Cel abolit"? Com pots voler-te'n anar de la República, amb la veritat a la butxaca, per caure als paranys dels prínceps i dels frares amb el llargavista a la mà? Tan ple de dubtes com ets quan es tracta de la teva ciència, i et tornes crèdul com un infant en tot allò que sembla facilitar-te'n l'exercisi. No creus en Aristòtil, però creus en el Gran Duc de Florència. Ara mateix, veient-te mirar pel telescopi les noves estrelles, m'ha semblat que et veia dalt de la foguera en flames, i quan has dit que creies en el valor de les proves he sentit la pudor de la carn cremada. M'estimo la ciència, certament, però t'estimo més a tu, amic meu. No vages a Florència, Galilei!
Galileo Galilei - Bertolt Brecht
¡Feliz Navidad, gente!
No hay comentarios:
Publicar un comentario