7:30 del matí sone el despertador...l'apages! Torne a sonar, el tornes a apagar; torne a sonar, el tornes a apagar. Són les 8:00 entre ta mare en l'habitació, i murmurres: tindré que alçar-me.
Lo de sempre, et vestisses amb la roba del dia anterior que sol estar magníficament plegada damunt del llit del costat, saps que està ahí per que per la nit recordes haver-te-la tret com si dun zoombie et tractares, ja que eren les 2:00 de la matinada i t'havies quedat dormit en el llit amb la llum i l'odinador enchufat. Llavors agafes el calcetí, t'el fiques; les sabatilles i la motxilla. Et veus el teu got de llet i marxes cap a la UJI, molta gent menuda i gran tindrie que fer pregaries a Déu totes les nits, per a quan m'els encontre pel matí els veige, ja hi ha més de un xaval que s'ha jugat la vida cruçantse amb un zombie que conduis un cotxe a les 8 del matí.
Arrives i com només hi han cuatre frikis i tres capuyos, encontres puesto per aparcar davant de la porta de la Facultat, llavors entre en el magnífic món dels somriures, les rialles, els comentaris....FALSOS. D'ací un any ja no tornaré a vore ningún d'aquest magnífics capullos. Són el que jo denomine: companys. Aquestes persones que ni són amics ni són persones indifrents, simplemente gent que et fa passar la estona millor. Res que no es pugue soportar. "-Ey tio com ha anat el examen? -Bua...mal! He suspés -jajajaj no passe res la próxima serà (Que capuyo! ha suspés! jajaja xD ).
Les maravilloses classe amb professors que es limiten a lleguir Power Points, classes que et desmotive de lo tristes que són: professors incompetents, alumnes insipits, ambient que es podrie tallar... Camareres de cantines bipolars, igual et fan una gracia com t'esclafen una tasa de café en el cap.
Però llavors arriva el millor moment del dia, visitar el trono sagrat de la UJI, que bonico que és CAGAR en la UJI! Una vegada feta la faena, mires i no saps si tirar de la cadena o batejar-lo. Però supose que un sext sentit masculí ens incita a estirar de la cadena. Una altra vegada serà.
Una vegada amb la feina feta, t'en vas a una quedad en grup amb els "companys", vaaa! bé bon rotllito. Al acabar vas als ordenadors de la Biblio, la mateixa gent de sempre (encara que hui hem faltave una persona (que com sé que no lleguirà açó no vaig a dir el seu nom jojo)) passes el rato, teniens que estar estudiant, però la magnífica calor humana d'aquella sala et mante inmovil en el teu seient.
Entre pitos i flautes, se fan les 20:00 hora de anar-s'en cap a casa, i així és completa el cicle de vida de TEO, que s'ens ha fet major, i ja és universitari!
Deuries apuntar-te al meravellós club de la cafeïna, amic. Dos o tres comprimits diaris i a anar tirant.
ResponderEliminarLo de ficar-se la roba del dia anterior, que està super arrugada, és un clàssic dels sinvergüenses que pasem del despertador i dormim menys del que deuriem.
I hey, jo sí que considere amigachos a un grapat de penya de la meua classe; els demés efectivament no pasen de la definició de companys.
Respecte al cagar en la uji, el més relevant de la entrada, tampoc estic amb tu; jo sóc d'eixos animals extranys que viuen en microclimes encara més extranys i que si l'abandonen la palmen. Sentint-lo molt, sóc rei de un sol tron.
Les 2 del matí, serà hora de anar ficant-se a llegir. I demà, com no, la odisea cafeínica torne a començar.
(Que capuyo! ha suspés! jajaja xD ).
ResponderEliminarHAHAHA
Haha m'ha molat mol la entrà. La veritat, tens raó en moltes coses, però apoya a hugo en la seua jeraquia escatològica.
ResponderEliminarLa roba jo la tinc de la cadira al llit, i del llit a la cadira, depen de quin ús tinc que fer dells en eixe moment.
Per altra part, jo hem desmotiva d'unes maneres increibles al tindre que fer sempre una rutina, com simples ovelletes, tenin que aguantar a mestres incompetents i altres tonteres de la uyi, per a que te ensenyen quatre merdes que no mai et serviran en el que vols fer en un futur, si es que fem algo.
Els compayns, pos de tot hi haurà. En la meua classe, preferisc no anar en ningú. Cada dia me asenta a un lloc, charra en uns o en altres i me senc independent. En el meu cas, jo soc el tio de la ultima fila de la camiseta de metallica que te conte que fa bombes de termita en un taller de la alcora profunda i que juge a magic.
Putos cabrons els falsos de la uji... millor asoles que mal acompañat, tampoc estar de mal rollo, pero que els donen pel cul a tots els mamons que van com borregos tots juntets perque si van asoles els acusen de "margis", que se fiquen les seues merdes y les seues "como la lio xaxo" pel cul de s'awela. Xk ami, insignificants formigues del món, m'importeu una merda.
ResponderEliminar